Lista de Entidades que forman la "Xarxa" XAPSLL.

Seguidament trobareu una llista de les entitats participants a la XAPSLL i el detall dels serveis que presten:
— ABD 
— Centre d’acollida ASSÍS
 — Filles Caritat Fundació Social: Obra Social Santa Lluïsade Marillac i Llar de Pau
 — Fundació Mambré
 — Cáritas Diocesana de Barcelona
 — Sant Joan de Déu, Serveis Socials / Barcelona
 — Asociación de alternativas, motivación y acompañamiento / ADAMA 
— Associació Centre Obert Heura de Gràcia 
— “Programa Integral Maternoinfantil Llar Santa Isabel i Residència Mare Teresa (Congregació Serventes de la Passió)” 
— Fundació privada Engrunes
 — Accem
 — Arrels Fundació
 — Creu Roja
 — Fundacio institut de reinserció social / IRES
 — Associació Rauxa 
— Fundació Quatre Vents 
— Fundació Maria Raventós
 — Yaya Luisa
 — LLIGAM, Associació per a la Reinserció Social
 — Comunitat Sant Egidi 
— ATRA
 — Projectes i Gestió de Serveis Socials (PROGESS) 
— Associació Dit i Fet 
— Grup Sant Pere Claver 
— Iniciatives solidàries
 — Suara Cooperativa 
— Fundació Salut i Comunitat
 — Parròquia Sant Miquel del Por “Projecte Sostre”
 — Amics del moviment Quart Món Catalunya 
— Vincle, Associació per la Recerca i l’Acció Social 
— Associació Prohabitatge
 — Caliu / Espai d’acolliment

Los Mitos sobre los "sin techo"

1) “No volen treballar” 
Gran part d’aquestes persones han treballat, voldrien treballar i, fins i tot, treballen. En aquest darrer cas, algunes són víctimes d’explotació o treballen en l’economia submergida. Existeixen recursos que l’Administració i les entitats privades posen a l’abast d’aquestes persones per millorar la seva ocupabilitat en un mercat laboral cada dia més exigent. Aquest és un procés llarg que requereix de grans dosis d’esforç per part de les persones, dels professionals i de l’Administració. Però tenir ganes de treballar i disposar de capacitats suficients per fer-ho no sempre es tradueix en una volguda inserció.

2) “La pobresa no té solució, sempre hi haurà persones al carrer” 
Tot i l’increment del nombre de persones sense llar en gran part del continent europeu, hi ha països, com ara Finlàndia, on no hi ha persones dormint al carrer gràcies a polítiques públiques elaborades mitjançant la consecució d’estratègies d’abordatge integral.

3) “S’han d’atendre les urgències principalment a l’hivern” 
Si bé és cert que amb la baixada de les temperatures s’incrementa la vulnerabilitat, cal tenir en compte que: Hi ha factors de vulnerabilitat durant tot l’any (deshidratació, períodes de convalescències que haurien de fer-se sota un sostre, etc.). S’han de donar respostes urgents quan una persona en situació de llarga estada al carrer du a terme una demanda d’ajuda: pot ser una oportunitat d’intervenció única. És urgent donar sortida real a les persones per evitar que el fet d’estar més temps del necessari en un servei d’acolliment temporal empitjori el seu procés.

4) “La solució al sensellarisme són els albergs...” 
La solució al sensellarisme és l’accés a l’habitatge assequible, disposar de prou ingressos i l’acompanyament social quan calgui. Els albergs, per la seva banda, formen part d’un model que ja es troba en procés de regressió. Els països més avançats en matèria social substitueixen aquest tipus d’allotjament per habitatge social i suport a llarg termini.

5) “... i no hi volen anar” 
Sovint els albergs no responen a la demanda i als desitjos de la persona atesa. Socialment són vistos per una part de la ciutadania –la que no està exclosa– com una alternativa totalment viable, i es pren així una actitud conformista i tranquil·litzadora per a la pròpia consciència social. Encara s’ha de comprendre que les persones sense llar tenen dret a un habitatge digne, a tenir el seu propi habitatge, com qualsevol membre de la ciutadania, siguin quins siguin els recursos dels quals disposa.

6) “Almenys tenen el que la gent els dóna” Les persones que han viscut al carrer, com no pot ser d’una altra manera, agraeixen la solidaritat ciutadana però una visió a mitjà i llarg termini mostra el progressiu deteriorament de la situació personal. En aquesta línia, s’ha comprovat que la vida al carrer avança l’edat de defunció uns vint anys de mitjana. 

7) “La solució depèn de la caritat i de la solidaritat de la gent” És imprescindible afrontar la situació a resoldre des dels propis drets de la persona, més enllà de la caritat i la solidaritat. Malgrat que no es pot obligar ningú a sortir del carrer per una qüestió de drets, tampoc no es pot privar ningú dels drets bàsics als quals sovint només es pot accedir si es mostra favorable a l’adhesió a un programa social (d’habitatge, laboral, alimentari, etc.). En la pràctica, el servei d’ajut al carrer ha de tenir cura de no emetre judicis de valor sobre el que la persona ha de fer o no amb el que se li dóna. És aquí on pren força el dret a escollir de la persona i on entra el suport dels experts si cal i és possible.

8) “Només hi ha homes al carrer” Una visió àmplia de l’exclusió residencial ETHOS trenca aquesta idea generalitzada. Certament, en les estadístiques sobre el gènere de les persones que dormen o passen el dia al carrer, així com en el conjunt de persones ateses als serveis de la XAPSLL, els homes són majoria (85%-90%). En canvi, en altres estadístiques com les d’habitatges insegurs, habitatges inadequats o situacions afrontades des d’altres tipus de programes, el sensellarisme femení s’incrementa: mares amb càrregues familiars, víctimes de violència de gènere no denunciada, barraquisme, etc. Per la seva banda, el sensellarisme femení és, encara, un fenomen del qual s’està impulsant la recerca entre organismes i acadèmics del sector en l’àmbit europeu. Precisament, el document de la Diagnosi 20154 (XAPSLL) dedica un capítol a la visió amb perspectiva de gènere aplicada al sensellarisme. 

9) “Tots són alcohòlics i toxicòmans que s’ho han buscat” L’alcoholisme i les addiccions són malalties i s’han d’afrontar com a tals sense extreure’n valoracions morals i conclusions culpabilitzadores, així com amb altres patologies mentals que representen un tabú per a gran part de la societat. Al voltant d’aquest mite, s’estén el dilema sobre què és conseqüència i què és causa: la situació de sensellarisme o les malalties additives o mentals.

10) “Embruten la ciutat i generen problemes d’incivisme” Afirmacions com aquesta es projecten des del punt de vista de les persones que tenen tot allò que es considera necessari per a una vida digna. Més aviat caldria centrar tots els nostres esforços en el fet de comprendre que existeixen i es pateixen altres realitats, o en què podem fer per prevenir-les i com podem atendre o millorar la societat en què vivim. Viure al carrer suposa no disposar dels espais propis d’una llar: des de tenir un penjador on deixar l’abric a l’hivern fins a un espai on mantenir relacions íntimes. Aquestes persones no tenen més remei que realitzar a l’espai públic, amb el risc de ser sancionats, les activitats que normalment es fan sota la privacitat d’una llar. Des del seu inici és una exigència l’afrontament de conflictes a l’espai públic, tenint en compte els drets de tots els ciutadans —tant els exclosos com els no exclosos— i sense focalitzarlos sobre una minoria. La circulació de ciutadans en qualsevol població genera usos molestos en els espais públics. 

TERMINOLOGIA SOBRE LA PERSONA: Indigent (-) S’utilitza sovint en els mitjans de comunicació. Hem de defugir el seu ús. Anys enrere, s’associava a l’antiga llei de “vagos y maleantes” i estava vinculat a atributs negatius i delictius. El seu ús generava rebuig entre els agents socials que cercaven formes que accentuessin el concepte de persona. Sense sostre (=) Defineix, pel que no es té, aquelles persones que dormen al carrer, en espais públics o que, tot i disposar d’un sostre a la nit, es veuen obligades a passar el dia al carrer. Sense llar (+) Defineix, pel que no es té, aquelles persones que resideixen en un centre d’acolliment on han de compartir la majoria dels espais (dormitori, cuina, sales d’estar, etc.) on, tot i disposar d’aquest allotjament, no se’l poden fer propi ni personalitzar-lo. Transeünt (=) Terme poc usat que abans responia a la itinerància de les persones que transitaven de ciutat a ciutat i de poble a poble per dues raons fonamentals: els desplaçaments per treballar com a temporers en l’agricultura o l’hostaleria i les normes dels albergs i centres d’acolliment on es facilitava un nombre limitat de nits de pernoctació. Vagabund (-) És un terme similar a transeünt, amb atributs que tendeixen cap a actituds ocioses i de desplaçament reduïts i, per tant, no és recomanable el seu ús. Respon a un concepte allunyat de la idea actual de les persones excloses sense llar.

SENSELLARISME, Sinhogarismo. XAPSLL=CHAPUZA.

http://sensellarisme.cat/wp-content/uploads/SENSELLARISME_Guia_estil_sensellarisme.pdf


Como el Ayuntamiento, siendo conocedor de esta guia, continue con un sistema "fallido", inutil para la inserción social........queda claro que todo es un "montaje", para ganar dinero, cada dia estoy mas convencido que de "Acción Social"  muy poco, mas bien un "negocio" que asegura el sueldo de muchos Empresarios "Sinverguenzas" que viven del "sufrimiento humano " y da trabajo a miles de  "empleados y funcionarios publicos.

HIPOCRECIA = CHAPUZA=XAPSLL (Xarxa d?Atencio a Personas Sense Llar).


A càrrec dels membres de la XAPSLL Lluís Guilera Roche, Maite Mauricio Janera i Ramón Noró Camats i del grup de comunicació de la XAPSLL i de totes les entitats que hi pertanyen. Departament de comunicació de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Barcelona Novembre de 2016


Especialmente me han  llamado la atención las siguientes frases:

1) La situació en que viuen les persones sense llar és desconeguda per a la majoria de la població, així com el sector públic i els mitjans de comunicació, que sovint reprodueixen estereotips i perpetuen l’estigma que cau sobre elles. Aquesta guia ofereix informació, fonts i recomanacions per un millor ús de les imatges i el llenguatge, cercant una visió normalitzadora i menys arquetípica de la realitat del sensellarisme: com afecta als qui el pateixen, els mites en circulació, el paper de les entitats i serveis municipals... I aporta un glossari terminològic pel tractament periodístic d’aquesta realitat encapçalat per un lema ben eloqüent: “Podries ser tu”. Fundació FCIC.

2) Els mitjans de comunicació i els representants polítics contribueixen a perfilar la imatge que la ciutadania té d’aquestes persones i, de vegades, aquest tractament respon a prejudicis i idees preconcebudes que s’allunyen de la realitat. La situació en què viuen continua sent desconeguda i sovint es reprodueixen estereotips que perpetuen l’estigma. Tant els mitjans de comunicació com els representants polítics tenen la responsabilitat de donar una imatge real i una visió no excloent d’aquestes persones.

3) No es tracta de mostrar una mirada idíl·lica d’aquestes persones, sinó de fer una fotografia real d’aquestes situacions, fonamentada en la veritat i el rigor. Considerem que, en el context de crisi dels darrers anys, el qual ha provocat un augment del nombre de persones excloses

4) Les persones tenen dignitat i les coses, preu, puntualitzava Immanuel Kant. És per aquesta dignitat intrínseca que les persones mereixen respecte. Respecte prové del llatí respiciere, que vol dir ‘mirada atenta’. Quan es tracti persones en condicions de molta vulnerabilitat, cal recordar als professionals dels mitjans de comunicació i representants polítics que la mirada sigui especialment atenta precisament perquè sovint aquestes persones esdevenen invisibles o, malgrat que no ho són, ningú no les vol veure. 

5) quin impacte es vol aconseguir? Aquest no hauria de ser merament mediàtic o electoral.

6) els socis i la Comissió Europea van acordar una definició per al sensellarisme i l’exclusió d’habitatge. Aquesta definició coneguda com a ETHOS3 classifica les quatre següents circumstàncies com a sensellarisme o com a formes extremes d’exclusió de llar: Sense sostre: persones que viuen a la intempèrie i persones que són en habitatges d’emergència. Sense llar: persones en allotjaments per a persones sense llar; en refugis de dones; en allotjaments per a immigrants, persones que han sortit de diferents institucions socials i persones que reben ajuda a llarg termini donada la seva situació de sensellarisme. Allotjament insegur: persones vivint en condicions d’inseguretat, en perill de desnonament o violència. Habitatge inadequat: persones vivint en un habitatge inadequat, allotjaments no convencionals, com per exemple caravanes, sense un accés adient als subministraments públics com ara d’aigua, d’electricitat i de gas, o que viuen en situacions de superpoblació extrema.

Se estan riendo de la gente.

Targeta Abono para parados....

http://www.atm.cat/web/pdf/ca/_dir_tarifari/TMes-aturats.pdf