BARCELONA BRUTA


Cuanto mas remuevo la mierda, mas mierda sale.....

AMASDES

miércoles, 11 de julio de 2018

Agradecimiento a Juan Prunera "El Coleccionista de Vies"


Gracias a la tasca de Joan Prunera sa descobert aquesta via que estaba un xic amagada, despres de la seva apertura, la van escalar diversas vegadas de la ma de Jordi Monterde i amics, el nom li va posar el mateix Jordi Monterde a una de les seves fillas, La Gavina.




lunes, 18 de junio de 2018

I.M.S.S. Reparto del pastel, mas de 112 millones...


El pastel de mas de 112.000.000 euros, se reparte entre amigos...


A.S.I.S.P.A.:
S.I.S                                                                         2.285.587.
Gestió Inserció Families                                             418.883.


PROGESS S.L.:
Servei Acció Socieducativa a partir del carrer.          973.109.
Servei projecte Radars.                                               436.475.
Gestió del Cuesb.                                                      3.327.475.
Gestio conflictes espai urba.                                        904.973.
Detecció, Intervenció Carrer Menors, Menes.             378.713.
Albergue Can Planes per vulnerables.                      1.033.817.
Albergue Poble Sec                                                      888.826.

EUREST Catalunya S.L.:
Contracte serveis apats socials.                             3.381.980.
Menjadors socials de meridiana y Paralel.            1.500.806.

Suara Cooperativa:
Zona 1.  SAD.                                                        15.534.484.
Zona 3. SAD.                                                         16.241.806.
LOT 3. Sant Andreu, Sant Marti.                               168.770.
Albergue Cister Sarria.                                               650.457.
Albergue Zona Franca.                                            1.829.732.

VALORIZA SERVICIO A DEPENDENCIA.:
Zona 2 . SAD.                                                      13.713.198.

ACCENT SOCIAL S.L.:
Zona 4. SAD.                                                        16.258.538.
Habitatges Gent Gran Urrutia 4 Camins.                   476.248.
Habitatges Lot 1.                                                        474.296.
Gestió Pisos Tutelats Residencia Josep Miracle.    1.958.623.

CLECE  S.A.:
Albergue Equipament Integral Meridiana para Vulnerables
                                                                                1.410.685.

UTE ABD-FUND. ADB-ECOSERVEIS.:
Lot Coordinació Contracte Pobresa Energetica  650.752.
Lot  2 Territorial Nou Barris                                164.377.

SURT FUNDACIÓ DE DONES, FUND. PRI.:
Lot 4 Territorial Ciutat Vella.                               168.551.

CIUTAT I VALORS, FUNDACIÓ PRIVADA.:
Lot 5, Sarria.                                                        172.500.

FUNDACIÓ SALUD Y COMUNIDAD.:
Lot 6, Gracia Horta Guinardo.                             166.194.
Habitatges Gran Via                                              352.600.

EULEN Servicios SocioSanitarios S.A.:
Habitatges Gen Grant Via Favencia II.                449.700.

INSTITUT GESTION SANITARIA SA-ASO EDAD.:
Habitatge Gent Gran                                            406.669.
Habitatges Montnegre                                          353.441.

ABD ASSO. BIENESTAR Y DESARROLLO.:
Habitatges Gent Gran,                                         494.297.
Habitatges Gent Gran,                                          443.106.

RESIDENCIA TERCERA EDAD ONADA S.L.:
Resiencia Parc Guinardo.                                    1.169.453.

SAR RESIDENCIAL yAsistencia SAU.:
Gestio Residencia Francesc Leyret.                     1.302.938.

UTE GESTIÓ INST GESTION SANITARIA- ASSO DORADA.Gestio Residencia Porpienc               3.184.705.

TELEVIDA SERVICIOS SOCIOSANITARIOS.:
Gestion teleasistencia domiciliaria                        11.604.268.

CRUZ ROJA ESPAÑOLA.:
Gestió nou barris vulnerables                               1.485.595.
Gestio Horta                                                          1.200.682.







viernes, 4 de mayo de 2018

el negocio de los grupos privados


https://directa.cat/persones-sense-llar-de-barcelona-assenyalen-negoci-de-grups-privats-que-es-dediquen-acollir


Persones sense llar de Barcelona assenyalen el negoci de grups privats que es dediquen a acollir-les

El col·lectiu que va estar acampat a la plaça de Catalunya reprova que, mitjançant la gestió privada d'albergs, dutxes o menjadors es precaritzen els serveis que reben en favor d'interessos empresarials



Un grup de persones sense llar que es trobava acampat a la plaça Catalunya de Barcelona des de gener – i que va ser desallotjat amb motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi–, orienta ara la seva protesta a denunciar el negoci de les empreses que gestionen els serveis de l'anomenat Tercer Sector i a demanar la "remunicipalització dels serveis socials".

Quan els van dir que havien de desmuntar les tendes de campanya, aquestes persones es van reunir en assemblea per veure el que podien fer. És aquí on va a agafar pes aquesta reclamació. És per aixó que en la
carpa que han muntat en plaça Cataluña s'hi llegeixen ara missatges com "Stop negoci de la pobresa". Les afectades sostenen que la cronificació de la seva situació es deu, entre altres motius, a l'adjudicació de la gestió dels serveis d'atenció a empreses i associacions privades. Segons denuncien, el fet que no hi hagi un control públic total sobre els recursos genera una situació en la qual els diners no arriben a les usuàries. Assenyalen empreses com Accent Social, la cooperativa Suara o fundacions privades com Arrels, que a pesar que –no ho neguen– fan la seva tasca, reben grans quantitats de diners, el repartiment dels quals no es pot fiscalitzar. En el cas de les empreses, diuen, aquest repartiment es duu a terme perseguint finalitats lucratives, "hi ha persones que s'estan enriquint a la nostra costa", protesten.
A Barcelona, la gestió dels serveis d'atenció a persones sense llar la duen a terme diferents empreses, cooperatives o fundacions que formen part de l'Acord Ciutadà
A Barcelona, la gestió dels serveis d'atenció a persones sense llar la duen a terme diferents empreses, cooperatives o fundacions que formen part de l'Acord Ciutadà, un acord de cooperació públic-privada integrat per 700 entitats (entre les quals es troba l'ajuntament). Aquestes entitats gestionen els serveis que es presten en centres de titularitat municipal –albergs, centres de dia, dutxes, etcètera– a través d'adjudicacions públiques. L'ajuntament també concerta places en centres residencials privats (albergs o pensions) per pal·liar la falta de places en centres de titularitat pública. Que l'ajuntament no s'ocupi directament de les residències o dels serveis de menjador provoca, segons les veus crítiques del col·lectiu de persones sense llar, que aquesta atenció acabi precaritzant-se per afavorir els beneficis privats. Jordi, un home que ha viscut part de la seva vida al carrer i que coneix el funcionament dels serveis d'atenció, explica que això es veu, per exemple, en la qualitat del menjar que serveixen les empreses de càtering. "Hi ha una empresa que et serveix el cafè i en l'etiqueta figura el nom d'una altra empresa coneguda. Quan dónes a menjar a quatre empresaris pels aliments que et menges tu, aquests no poden ser bons", apunta.
El nombre de persones sense llar a la ciutat de Barcelona va en augment. Segons dades dels Sistemes d'Inserció Social (SIS) l'any 2017 hi havia a la ciutat 3.383 persones sense llar, de les quals 1.026 dormien al carrer, segons la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), 415 persones vivien en assentaments il·legals i la resta –2.006 persones– van ser allotjades en centres residencials. Les persones sense sostre es queixen que hi faltin places quan hi ha albergs tancats com el Centre d'Acolliment Nocturn d'Emergències (CANE) –que obre tres mesos a l'hivern– o el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), que compta amb més de 100 places i només obre quan les temperatures baixen dels 0 graus. Tant el CANE com el CUESB són gestionats per l'empresa Progess S.L. Davant aquesta situació, explica Jordi, són ONG com Càrites les que acaben fent de pal·liatiu, deixant dormir a les persones en esglésies com la de Santa Ana. Que s'hagi de recórrer a la caritat és, segons el col·lectiu, negatiu.
Aquesta situació, en la qual l'ajuntament depèn d'organitzacions privades no és nova. Durant moltes dècades aquesta mena de serveis socials no formaven part de l'àmbit d'actuació de l'administració, eren les organitzacions privades les que s'ocupaven. No obstant això, a pesar que l'administració ha anat fent-se càrrec, aquesta tendència inicial ha estat reforçada pels diferents governs municipals. El govern de CiU, per exemple, va defensar durant els seus anys de mandat l'externalizació de serveis públics, no només en l'àmbit de les persones sense llar, sinó també en la sanitat o la gestió d'infraestructures. Barcelona en Comú, partit que ha fet passes per combatre aquesta tendència, és ara criticat per no frenar-la.
Fonts de l'ajuntament expliquen que l'externalizació és una forma de donar resposta ràpida a la cobertura de serveis que històricament no s'han cobert
Fonts de l'ajuntament expliquen que l'externalizació és una forma de donar resposta ràpida a la cobertura de serveis que històricament no s'han cobert. Asseguren que l'equip de govern, que fa poc anunciava l'obertura de tres escoles bressol per al curs que ve, està estudiant la municipalització de més serveis que, en tot cas, han de dur-se a terme "tenint en compte la capacitat pressupostària i la particularitat de cada servei". Pel que fa a les concessions, addueixen que és la llei de contractació pública –traslladada d'una directiva europea– la que regula els concursos públics i que per tant, "l'ajuntament no pot contractar a qui vulgui". A més, diuen estar treballant també en àmbits com el de l'habitatge social perquè l'abordatge del sensellarisme ha de ser de caràcter estructural.

Una de les empreses que s'encarrega de la gestió de serveis d'atenció a persones sense llar és la cooperativa Suara. Aquesta cooperativa, que va arribar a facturar més de 70 milions d'euros a l'any, gestiona l'alberg de primera acollida de Sarrià i tot l'equipament de Zona Franca. Suara ha estat qüestionada per sindicats i per les seves pròpies treballadores per les condicions laborals del Servei d'Atenció Domiciliària (SAD), que també gestiona l'entitat. Especialment polèmica és la figura de Ricard Fernández Ontiveros, director general de la cooperativa fins a l'any 2015. Diversos col·lectius, entre els quals es troba el col·lectiu de persones sense llar, han criticat que ara Ontiveros sigui gerent de l'àrea de Drets Socials de l'ajuntament, àrea de la qual depèn l'Institut municipal de Serveis Socials (IMSS), encarregat d'adjudicar les concessions.
Fonts de Suara apunten que el qüestionament de la gestió privada és lícit, si bé sostenen que no és una opinió estesa entre les persones sense llar amb les quals treballen i que pot ser que no tinguin una posició tan mediàtica. Maite Maurici, responsable de desenvolupament de servei de Suara, explica que, malgrat ser una entitat privada, treballen amb vocació pública. "Quan prestes un servei públic ho fas de la mateixa manera que ho faries des del sector públic”, apunta. Des de la cooperativa s'assegura que, com cooperativa d’iniciativa social, seria contradictori fer el repartiment de diners amb ànim lucratiu, per eixò, aseguren que els diners és reinvierteixen. Sobre la situació laboral de les seves treballadores, afirmen que és compleixen els convenis i apunten que, en tot cas, caldria debatre si aquests convenis del sector social són adequats.
Una altra d'aquestes empreses és Accent Social. Gestiona, entre altres, l'Equipament Integral de Ciutat Meridiana i és dependent del grup ACS –el màxim accionista del qual és Florentino Pérez–. Aquesta empresa va adquirir l'any passat una nova concessió per seguir donant servei. Dani, un treballador del centre afiliat a la CNT, apunta que la precarietat en els àmbits d'actuació d'aquest tipus d'empreses no és circumstancial. Tal com explica, es tracta d'empreses multiservei que abans de 2008 es dedicaven a la construcció i que ara es dediquen a "especular amb les cures". Aquesta deriva revela, segons Dani, que el seu compromís amb els treballadors i usuaris no és sincer. Reflex d'això, és el fet que l'empresa incomplís el conveni –Dani explica que no se substituïa als treballadors, no hi havia formacions...– o que tingués als treballadors donats d'alta en una categoria inferior a la qual els corresponia, situació que ha estat revertida a través de la lluita sindical. A part de la precarietat laboral, que també afecta els usuaris, aquest tipus de negocis reforça, segons Dani, l'assistencialisme. Segons el seu raonament, l'assistencialisme es basa a ajudar puntualment les persones necessitades i no en dotar aquestes persones de mitjans perquè puguin construir una vida independent, que és el que ha definit tradicionalment els serveis socials. Una forma de concebre les prestacions socials, en definitiva, que crea un sistema d'administracions i usuaris dependents.

jueves, 19 de abril de 2018

La acampada de plaza de catalunya....



Estas ultimas semanas en la plaza de catalunya se ha iniciado un movimiento de sin techo, el ayuntamiento ha desalojado a los acampados por causa de Sant Jordi, pero la idea debe continuar.

martes, 27 de febrero de 2018

Ultima denuncia sobre la corrupción en los servicios sociales del ayuntamiento de Barcelona.



Puede existir un "Iceberg", una "Piramide" de 34 puntas?.  

Si existe,  se llama Xapsll y esconde la corrupción de las falsas fundaciones y entidades que viven de la miseria y la pobreza dentro de la "matriz" del propio Ayuntamiento de Barcelona, Serveis Socials.

En este nuevo articulo Andrei Cristian, Fundador de BCN Social, denuncia la oscura realidad de Arrels Fundació y su presidente Busquets.

https://www.linkedin.com/pulse/qui%C3%A9n-vive-de-la-caridad-los-usuarios-o-profesionales-elenei

El articulo en la "vozdelusuario@barcelonasocial.org",   se titula " Quien vive de la caridad, los usuarios o los profesionales".


Una pista sobre los que han sabido buscar la llave de los fondos públicos
¿Quién es Arrels Fundación?, pues una descripción real y sin ambigüedades, como resumen de este artículo tal y como veremos a continuación, y en base a la naturaleza de las instituciones caritativas, sería lo siguiente:
  • "Es una fundación del tercer sector, que necesita alimentar con más de un millón y medio de euros al año a los 53 personas contratadas, para que, a su vez, estos puedan controlar y administrar la pobreza de unas 2.000 personas sinhogar, por medio de la sincronización y motivación estructural de 364 personas trabajadoras voluntarias"
¿Es socialmente responsable que los servicios sociales sean privados?
Este artículo, dentro de la revista "La Voz del Usuario", será el primero de la sección "Desmontando el Estado de la Caridad". En dicha sección iré publicando de forma mensual una breve investigación sobre la capacidad financiera de alguna organización perteneciente al tercer sector de Barcelona, e intentaré divulgar la realidad sobre la contrapartida social de estas organizciones en relación al marco teórico de actuación hacia los usuarios y hacia la sociedad en general, es decir, ¿Cumplen con lo que dicen?, ¿Son responsables con los recursos que reciben? y ¿Están defraudando a la sociedad y/o a la justicia?
La primogénita organización de esta sección es Arrels Fundación se define a si misma de la siguiente manera: "Somos una fundación privada que, en Barcelona, ayuda a las personas sin techo a conseguir una vida lo más autónoma posible". Según veremos a continuación, y con la ayuda de información, que la misma fundación hace pública, que lo único que hay de verdad en el argumento anterior es que son una fundación privada, pues quienes en verdad consiguen una vida autónoma son sus empleados, porque la fundación se gasta una media de 35.000 euros aproximadamente al año en cada profesional, mientras que apenas se gastan unos 350 euros, durante el mismo período de tiempo, en una persona usuaria de sus recursos.
Los profesionales de Arrels, viven cien veces más de la caridad, que los usuarios atendidos
Arrels Fundación, a lo largo de un mes, se gasta 3.000 euros de media en los sueldos y salarios de cada prefesional, mientras que en una persona usuaria se gasta tan solo 30 euros de media.
IMPORTANTE: Cada profesional de Arrels recibe 100 euros por cada euro gastado en un usuario, y este hecho convierte a los profesionales de esta fundación en la vanguardia de los beneficiarios de la caridad
La partida de "Ingressos per donatius" marca las donaciones recibidas por un importe de 1.786.216,38 euros.
La partida de "Despeses de personal" marca los 1.698.818,24 euros de gasto en los sueldos y salarios de los 53 personas empleadas que tIrene la fundación.
La partida de "Ajuts monetaris" marca los 763.919,02 euros que se han gastado en los 1.917 personas usuarias atendidas.
Para averiguar esta diferencia de 100 veces entre los beneficiarios de la caridad, dividan los importes antes mencionados en las partidas de gastos entre sus beneficiarios correspondientes, es decir, dividan el gasto de personal entre los 53 empleados y dividan también el gasto de las personas usuarias entre 1.917 que atendieron, y después comparen los importes, y también dividanlos por meses o unidades monetarias.
Hagan sus comparativas entre el importe de las donaciones y el gasto en sueldos y salarios, así como la participación de los 364 voluntarios declarados y la docena de ex usuarios no declarados, de los que hablaré a continuación.
En algunos blogs de por internet se puede encontrar información relativa a que la fundación Arrels pertenece a la congregación religiosa del Opus Dei. Personalmente no he encontrado evidencias claras en cuanto a esta relación, y he visto que los rumores online peden derivarse del nombre que posee la orgnaización, de "Arrels" que significa "raices", y "Les arrels de l'alegria" que sería una especie de credo religioso sobre la sonriza y la alegria que la congregación religiosa profesa en sus manifiestos.
Si hay algo de verdad sobre estos rumores, lo sabrán con seguridad los proveedores de donaciones y legados, quienes destinan, de forma casi constante en el tiempo, más de un millon y medio de euros cada año a las arcas de esta fundación; donaciones y legados que, como hemos visto hasta ahora, acaban totalmente en los bolsillos de los 53 empleados que posee la fundación.
Personalmente desconozco si los filantropos de la fundación tienen alguna idea de adonde acaban sus fondos, pues podría darse el caso de que lo supieran y que lo hicieran a conciencia, pero es más probable que no, que no sepan nada y que den por hecho una bondadosa administración y destino final de sus recursos.
De los esclavos "declarados" y los "no declarados" que posee la fundación Arrels
La fundación dice ser muy transparente, y publica sus cuentas anuales a través de su página web en el sub apartado llamado "Las cuentas claras" dentro del apartado "Quiénes somos". Mirando sus informes de auditoría más el resto de información que tienen publicado, he podido ver que ostentan el control y la administración de 364 personas voluntarias, más a un número no declarado de "personas atendidas".
Estos últimos, son los verdaderos cronificados del sistema, es decir, que no son los cronificados de la calle, sino del sistema, de los que el sistema acoge como fieles seguidores y mantienen el flujo de clientes garantizado. Estas personas fueron atendidas en sus momentos, y, tras un supuesto proceso de recuperación exitoso y casi milagroso con la atención recibida, algo así al estilo de los liberados exorcistas en la iglesia evanghelica, han adoptado la postura de apóstoles y fieles misioneros.
Son los que salen por la tele, por los periódicos y por alguna ponencia que la fundación, al igual que muchas otras del sector, utilizan para vender una falsa imagen. Digo de falsa imagen, porque a menudo estos mismos usuarios, supuestos ejemplares exitosos de un programa social en concreto, que son utilizados por estas en los medios de comunicación, a menudo recaen en toda clase de vicios y problemas de salud mental, y nunca se independizan de la fuente, pues los utilizan para producir documentales, shows, artículos y conferencias, pero luego los ingresan en toda clase de centros para la desintoxicación y terapias de salud, no mejorando nunca sus estados de salud y condición social, a excepción de los pocos tiempos que duran las charlas o las entrevistas mediáticas. En el artículo sobre los cronificados del sistema, pondré algunos ejemplos reales con historias impactantes sobre lo que acabo de mencionar, pues valdrá la pena hacerlo, por la magnitud dramática de esas prácticas antisociales de las entidades hacia las personas cronificadas por y para ellas.
Estas personas, las que fueron atendidas y ahora ejercen de mano de obra esclava, son "el gancho" para cualquier organización del tercer sector que ofrezca servicios a personas sin hogar, pues son el vínculo y la cara familiar de la fundación hacia los posibles clientes sinhogar. Estos, al tener la marca de la calle en sus talones, ofrecen confianza a los nuevos llegados, o a los que puedan encontrarse por ahí durante las redadas que llaman "campañas de sensibilización", y hacen de captadores natos y a coste cero para la fundación. La participación de estas personas voluntarias que fueron atendidas, se da a diferentes niveles, y no sólo en el de la captación, pues luego dan charlas, talleres e incluso acompañan, a los que acaban haciendo uso de los recursos, en sus procesos de institucionalización social hacia el ecosistema previamente diseñado y fuertemente reforzado por la fundación. La figura del "usuario reinsertado" o normalizado, es fundamental para el Estado de la Caridad, al igual que lo era la figura de los seguidores misioneros en las antiguas ordenes religiosas, pues aquellas, al igual que las modernas de hoy en día bajo la máscara de ONG, a cambio de un trozo de pan y un vaso de agua, arrastraban de por vida a la personas auxiliadas, para no dejarlas descansar en libertad y segur su rumbo en la vida, sino que se hincieran esclavas por autoengaño, y que sirvieran así ciegamente a la orden hasta dar incluso la vida por ella. Todavía no he terminado de redactar el artículo sobre los usuarios cronificados del sistema, pero estoy en ello, y allí explicaré la figura con más detalles y testimonios incluidos. Explicaré el nacimiento y comportamiento de estos papeles dentro de muchas organizaciones del tercer sector, siendo el nombre de "PEER Support" como la acuñación normalizada e institucionalmente aceptada de esta figura en el modelo futurista de la caridad lllamado "Housing First".
En cuanto a los 364 voluntarios, pues son personas que acabaron pululando y orbitando alrededor de la fundación, porque fueron cautivados, en gran parte, por una nube de falsa esperanza y una búsqueda de valor añadido en sus currículos profesionales. Al parecer y desde un punto de vista ajeno al tercer sector, ir de voluntario con Arrels, es equivalente a hacer grandes cosas, pero cuando las personas acaban incorporándose como voluntarias en el sistema, se dan cuenta, muchos de ellos y ellas, que no es nada de lo que se imaginaban, pues aquella aura de grandeza que les embaucaron al principio, no tenía nada de real, pues ni era grande, ni interesante, y tampoco molaba, porque lo único que hay es explotación laboral y social de los desafortunados.
De esos 364 personas voluntarias, poco más de la quinta parte son fijos, es decir, de los que fueron siempre y quizás lo seguirán siendo, porque el resto de personas voluntarias son recurso humano circulante. Gran parte son pobres estudiantes, quienes al desconocer la jungla social, acaban enganchándose en alguna tela de araña capitalista, que en este caso es la del equipo directivo de Arrels Fundación.
Y para terminar
Podemos ver que el director de la fundación Arrels, el señor Busquets, aparte de llevarse un sueldo de poco más de 50.000 euros al año, también se contrata a si mismo para servicios de auditoría de cuentas, pues contrata con la fundación a una empresa de contabilidad de la que también es director y propietario, y hace el informe de auditoría, llevándose otros 5.000 euros, de los que también hace mención en el mismo informe.
En cuanto esto, le preguntaría al señor Busquets si no le parece una broma de mal gusto y una costumbre tipificada como algo "ilegal o inmoral" el hecho de que afirme en el informe de auditoría hecho por si mismo, que "En su opinión, las Cuentas Anuales expresan, en todos los aspectos significativos, la imagen fiel del patrimonio y de la situación financiera de Arrels Fundación", mientras es el director en Arrels y al mismo tiempo el contable, pues cobra por ello con la empresa de contabilidad, siendo más facturación todavía a su cuenta, a partir del sueldo de directivo y los honorarios de la auditoría.
Lo que tiene de fiel la imagen de esas cuentas, hechas en estas circunstancias, tengo yo de sacerdote. Es más, he mirado algo por encima en las tablas de amortización y los derechos de concesión sobre los inmuebles, y, creo que el señor director, contable y auditor, pudo no haber realizado muy bien las cuentas. Para no hablar de los contratos que se realizan al exterior y sobretodo los insignificativos gastos que los califica de ayudas.
Desde mi punto de vista, esas cuentas y las de los últimos 5 años, tendrían que ser revisadas por algún técnico de la Agencia Tributaria, porque una organización tan cerrada en cargos y gastos, algo feo se trae entre manos.



viernes, 23 de febrero de 2018

Sistema de mierda



Porque le llamo "Sistema de mierda"?


De todos es conocida la "corrupción" de Ada Colau para mantenerse en el poder, la historia se repita, burguesa que aparenta vivir como antisistema, anti-capitalista se corrompe para obtener el poder.

La alcaldesa es corrupta e hipocrita.

El ayuntamiento es un nido de ratas.

Los politicos son unos asquerosos oportunistas.

Los empresarios que ganan dinero con la miseria y la pobreza son unos hijos de puta.

Los servidores del sistema, tanto profesionales, funcionarios y empleados lo "sustentan" porque son los que reciben realmente la ayuda social, son los que obtienen la "Inserción Social".

Los "usuarios" somos la mierda que alimenta toda esta piramide.


Dos años intentando hacer ver a laia Ortiz y a su red, que si se quisiera sacar a los sin techo e indigentes de la calle se conseguiria, de diversas formas, entre ellas las de aprovechar locales alternativos o el permitir el montaje de modulos prefabricados de obras o contenedores maritimos. Estos "sinverguenzas" han cogido la idea pero no para dar solución a los sin techo, sino para crear modulos prefabricados para darlos como "vivienda social" asi pueden robar mas dinero, dejan de construir edificios de obra, van a crear 3 edificios modulares, transportables, pero no para personas de la exclusión social como son los sin techo e indigentes, estos hacen falta en la calle como prueba para seguir pidiendo ayudas comunitarias.

sábado, 23 de diciembre de 2017

Qui ja per darrera.....

 
 
 
 
 
Jesús Ruiz (XAPSLL), la tinent d'alcalde Laia Ortiz i el coordinador del pla, Albert Sales.
 
 

La solución no son mas albergues...



https://www.catalunyareligio.cat/es/node/216503

LA SOLUCIÓN NO SON MAS ALBERGUES......

(Fundació Pere TarrésLa nit del 17 al 18 de maig tindrà lloc el recompte de persones que dormen al ras a Barcelona, organitzat per la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL) amb la participació de 1.000 voluntaris. Aquesta xarxa la conformen entitats com ara Càritas Diocesana de Barcelona, Serveis Socials de Sant Joan de Déu, les Filles de la Caritat o la Comunitat de Sant Egidi, entre d'altres.
Darrera el Recompte hi ha David Vázquez Villamor, educador social format a la Facultat Pere Tarrés – URL i psicopedagog. Des de la Fundació Pere Tarrés l’han volgut entrevistar per conèixer més a fons què promou la iniciativa del recompte de persones sense sostre.
Quan i com serà el recompte?
Aquest any realitzem una nova edició del recompte des de la XAPSLL, formada per 33 entitats i organitzacions de l’àmbit de les persones sense llar en general, ja sigui gestionant equipaments, menjadors socials, centres oberts, centres d’acollida o habitatge social; que es farà la nit del dimecres 17 al dijous 18 de maig.  Per ampliar la sensibilització, s’ha volgut fer un recompte per districtes de tot Barcelona i s’han previst 13 punts distribuïts per casals de barri, centres cívics, ateneus i seus dels districtes de la ciutat.
Com podem fer-nos voluntaris i formar part del recompte?
Per a formar part del recompte s’ha de ser major d’edat i no cal tenir experiència prèvia. Des de la XAPSLL es recomana portar smartphome amb la bateria carregada per a poder fer servir l’aplicació mòbil que s’utilitza per a dur a terme el recompte. A més, també aconsellem tenir previst un mitjà de transport per tornar a casa, ja que l’activitat acabarà en plena matinada. Tothom que hi estigui interessat pot inscriure’s al web.
Per què feu el recompte?
El recompte té una doble missió, conèixer l’abast del sensellarisme a Barcelona i sensibilitzar a la població de la problemàtica de les persones sense llar. El recompte permet tenir una fotografia de la ciutat, és a dir, a banda de conèixer les localitzacions, els llocs que potser han passat per alt en la feina quotidiana dels educadors de carrer, permet saber de quantes persones sense llar estem parlant.
Per altra banda, el recompte és una eina que permet sensibilitzar a la població. Per això hem fet especial incidència en els 13 punts distribuïts per la ciutat, fet que implica que punts que no han estat en contacte amb aquesta problemàtica, o que han passat per alt, preguin consciència i al mateix temps puguin participar en una acció comunitària.
En quins barris de Barcelona es concentra el fenomen del sensellarisme?
Tot i que podria semblar que el sensellarisme es concentri a Ciutat Vella, ara mateix hi ha més persones dormint al carrer a l’Eixample i Sant Martí. El fenomen s’ha anat desplaçant gràcies a la intervenció al carrer al districte de Ciutat Vella. La majoria de les persones que dormen al carrer es concentren a la meitat sud de la ciutat, tot i que també hi trobem persones sense llar als districtes de Sarrià-Sant Gervasi o Les Corts. De fet, la muntanya de Collserola és un lloc on és freqüent trobar-se algun tipus d’habitatge construït. Per tant, no hi ha cap zona de la ciutat que estigui vacunada contra el sensellarisme.
Què explica la persistència de població sense llar al carrer?
És important saber que una persona quant més temps està en situació de carrer més costa que se’n surti. Per tant si parlem d’una persona amb una situació cronificada amb 20 anys d’exclusió, doncs els experts diuen que pot tardar 20 anys en recuperar una vida digne. En canvi, una persona que porta menys de dos anys és més recuperable. Així doncs, aquí ja tenim un primer indicador que assenyala que el fenomen del sensellarisme sovint també ve acompanyat de problemes de salut mental, de pèrdues de capacitat, de pèrdues cognitives o de manca de recursos, en definitiva persones que han llançat la tovallola. Cal tenir en compte també que la soledat generada pel sensellarisme va acompanyada d’una desconfiança cap al sistema.
Quina solució esteu impulsant des de la XAPSLL per combatre el sensellarisme?
La solució no és obrir més albergs perquè la gent hi vagi perquè s’ha demostrat que no tothom vol anar-hi. Els albergs són plens, però al mateix temps hi ha persones que els rebutgen i per això s’està incidint en una política de l’habitatge d’inclusió aprofitant el context de la nostra ciutat en el que, tot i que sigui una ciutat cara per viure, hi ha molt habitatge buit. Des de la XAPSLL estem incidint que les polítiques d’habitatge contemplin també aquest sector de població que fins ara no estava inclòs.
Quin és el perfil de la persona sense llar?
Els perfils de les persones que viuen al carrer són molt diversos com variats són els factors d’exclusió. Hi ha persones en situació de carrer que han estat en una família i en el moment de separar-se han entrat en una depressió o en algun tipus d’addicció, sigui alcohol, cocaïna o o el joc, o altres tipus d’addiccions. També hi ha persones que parteixen d’algun entorn desafavorit, que s’han criat sense família o amb una de molt desestructurada. També ens trobem un ampli sector de les persones en situació de carrer d’origen estranger amb feina estable al seu país però que a l’arribar aquí no s’han trobat amb el que s’esperaven. La seva situació és fruit de les crisis migratòries. Aquest sector, que no arriba al 50%, cada vegada creix més.
Quin és el paper del sistema de protecció social i de les ajudes econòmiques en relació a la construcció d’una nova vida?
L’educador social és qui posa una mirada empàtica i qui treballa des de l’acompanyament. A nosaltres ens agrada més dir que acompanyem que no pas ajudem. En el moment que dius ajudar ja estàs posicionant-te des d’una mirada asimètrica, en canvi acompanyar significa que veus a l’altre com tu. De fet, des de la XAPSLL estem treballant amb la campanya Podries Ser Tu, que vol sensibilitzar a la població de que qualsevol persona es pot trobar en aquesta situació. Des de l’atenció directa ho vivim cada dia a dia. M’he arribat a trobar en una habitació a dos persones sense llar que set anys enrere una era la cap de l’altra i l’atzar les va unir de nou.
Com és la intervenció d’un educador social amb les persones sense llar?
Els educadors socials fem una intervenció basada en l’acompanyament, en entendre perquè aquesta persona s’ha trobat al carrer i que a nosaltres també ens podria passar i a partir d’aquí generar un clima de confiança perquè la persona recuperi el seu jo, la seva identitat, i poder creure que pot tornar a sortir-se’n. Com a educadors socials tenim un paper clau perquè si nosaltres pensem que la persona pot sortir-se’n, se’n sortirà, si nosaltres la mirem com una persona que ja no té res a fer en aquesta vida, segurament no l’estarem ajudant.
Ets alumne d’Educació Social de la segona promoció de la Facultat Pere Tarrés – URL que aquest any celebra 25 anys. Com creus que ha canviat la professió des que vas començar fins avui?
L’educació social s’ha anat consolidant amb el temps, però molt lentament. Encara avui ens podem trobar amb persones que els costa definir l’educació social. Penso que el repte de l’educador social és ser reconegut com un metge, un mestre o un arquitecte. Per sort els estudis tenen 25 anys i el Col•legi aquest any en farà 20. Hi ha molta feina a fer per part dels educadors, els que estem treballant sobre el terreny.
És cert que la crisi ens ha donat certa visibilitat i reconeixement. Sóc dels que penso que de tota crisi pot ser una oportunitat. Però tot i això, no només en la crisi hem tingut un paper, ja que en el dia a dia, l’educador social té un paper important.
Deies que l’educació social és una professió difícil de definir pel conjunt de la societat. Com la definiries?
M’agrada definir l’educador com aquella figura referent que acompanya a processos de vulneració de drets i de vulnerabilitat. Al parlar de vulnerabilitats parlem des d’una persona gran que viu sola, a un menor desemparat, a una persona amb diversitat funcional o una persona sense llar. És aquesta la nostra raó de ser, creure en les persones i fer camí amb elles.
Alguna recomanació o consell pels alumnes que ara són a la Facultat i seran els educadors socials del demà?
Sempre m’agrada dir que l’educador social que està en una Facultat també ha d’estar al carrer. A banda d’estudiar, un educador social ha d’estar vinculat, des del voluntariat, l’associacionisme, a entitats que treballin en pro de les persones, siguin entitats de lleure, com un casal, un esplai o un cau, o bé una ONG o un moviment de barri o una assemblea per estar en contacte amb la seva realitat. Un educador social ha d’estar en contacte amb la realitat que l’envolta. Si l’educador vol alguna cosa l’ha de construir per ella mateixa, som nosaltres el que hem de posar en valor les coses.
David Vázquez Villamor
Diplomat en Educació Social l’any 1996 (Fundació Pere Tarrés) i Psicopedagog. Activista cultural i músic. Ha treballat amb infància en risc i en els darrers 15 anys en l'àmbit de l'exclusió social i persones sense llar a l’Obra Social Santa Lluïsa de Marillac. Organitza el Recompte 2017 de persones dormint al carrer a Barcelona per a la XAPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar). És tutor i col·laborador docent al Grau en Educació Social a la UOC i a l'institut de cicles formatius Bemen-3.